N O T I T I A R U M
F Ii d i t A E S U E € 1 € A E
M A N T I S S A T E R T I A ,
QUAM
VENIA AMPLISS. FACULT. PHILOSOPH.
P R A E S I D E
M a g .
E L I A F R I E S
OECON. PR A C T . P R O F . REG. B O R G ST R Ö M . R E G . O R D . D E STELLA TOL. E Q U IT E .
PRO GRADU PHILOSOPHICO
p . P .
DA VIDES SJÖSTRAND Sinol. Slip. Reg.
IN A U D IT. G U ST A V . D IE IV JUNII M DCCCXLV.
H . F . M. S.
VIII.
U I ' S A L I A E
R X C L U F I I A X T KF. Gt AF ACADEMI AE T V p O G I i A f R j ,
/ r
i i 5
L o n g e r ecent i us A. angustifuliae n o m e n aptissi mo et a n t i q u i s s i mo pos t p o n e n d u m.
9 9 . A C H I L L E A Mill efol i um. Linn. Suec. n. 770.
Koch syn. p. 352.
— la n a ta , foliorum laciniis abbreviatis in
c i s is , caule simplici c o r y m b o q u e denso s u b - c o n v e x o lanato-villosis. Koch* /. c. — Roch.
Bann. f 64.
— setacea, gracilis, fol i ori l m /laciniis e l o n gatis s u b s e t a c e i s , capitulis duplo minoribus.
Koch. I. c. — A. setacea. IValdft* et Kit. t. So.
D e c P r o d r. V I . p. 23. F l o r e s albi
1
. ocbroleuci.— alpestris, firma, foliis magis c ompos i ti s , capitulis majoribus, margi ne squamarum e x i mi e f u s c o - v a r i e g a t o . JVimm ! Sil. 2. p . 169.
A Hänkeana. Tanrch. D e c a n d . citat sub A. dentifera Pr odr . 1. c . ; h aec v e r o analoga f o r ma
A . magnae.
Var. lanata in Got t l andi ae et O L n d i a e p e tris. V . setacea in Scani ae arenosis. V. alpe- s i r i s , e x i m i a ! , ad Hamnl erf es t Fi nmar ki ae . L e git Cl. Siljesirom, dedit Save.
I n S c a n d i n a v i a pror sus deest v. crustata Rocli. B a n n a t.f.
6 5 , c a p i t u l i s exiauis foliisque si mpl i ci t er pinnat ifidi s cri stal o- dentaitis s u m m o p e r e r ecedens a f o r ma vulgari h u mi l i o r i , r achi f ol i i sque di l at at i s , caule r a m o s o , c o r y m b o fastigiato l a x o ; haec d i v e r s a a f o n n a silvatica elatiori, r achi fol ii sque t e n u i o r i b u s , c o r y m b o denso. At supra allatae nobiles v a r r . , a s u mmi s Bo
t a n i c i s disti nctae, in FL Scand. seoräim i n s e r e n d a e , ne a d m i r e - m u r n i m i s exot i car um ingent em s p e c i e r u m n u me r u m. — Ha- r u m q u e s t u d i u m eo magis f r u c t u o s u m c e ns e mus , cum iis ri t e cognitlis analogas formas .affinium di s c e r n e r e et ad s u u m t y p u m r e d u c e r e discimus. 5 ic eadem r a t i o n e Aclulleae magnae Linn.
( c e r t e ) R etzii! = t anacelifoli ae Aliion., p e r l i n e n t A. l anat a S p r .j A. denti fer a Dec. A. distans K it.j quae q u a t t u o r i n Syst.
Rec. s e p a r a n t u r , licet j a m Rochel m Piant, var. Bannat. o b s e r v a t , ” cul t uram docuisse A. magnam ah A. t anacetifoli a et d i s t a u t e n o n e<se diversas.”
8.
i A ' k f i A A A / I A A A t \ A A A .Ä A .A .A .A 'A A - A s A.-A A. A A fc A 'i
114
lOO A N T H E M I S
t
inctoria. Lim i. Suec. n. yfig.— discolor, p u m i l a , s ae pi us monooepl ai l a , disco J u t e o , radio albo. Herb N ■ V I . n. r.
In glareosis U p s a l i a e , ad S a l n e c k e etc. iairo.
Vulgari s f o r m a va r i a t e vi t el l ino flore p e r vari as moulifi- cati ones in pal l i d e , fer e s l r a m i n e o - l u t e u m ; sed v ar i et as a l l at a, A. Tr i u mf e t l i AU. a e mu l a , at A . austriaca v a l d e di ve r s a , uti - cjue i ns i gni or ob di s cum et r a d i u m definite d i s col or em. I f al i a erat A . m aritim a Retz. S c a n d . — Anthemis m aritim a Sunilb.
a u t e m (A. anglica Spreng. Deci), m o n e n t e in iitt. Cei. GSayr nil nisi f o r m a salina Anl h e mi d i s a r v e n s i s , q u a l e m i coni Eingl.
Bot. pr o r s u s r e s p o n d e n t e m ad Va r be r g Hal l andi ae legimus..
Obs. Hoc loco m e m o r a i e si mul liceat mo n s t r os i t a t e m .A n - tliemidis arvensis po t i s s i mum, qua e t a n t o p e r e r e c e d i t , u t vairie- tas dici nequeat . He r b a gr a c i l i o r , folia t e nui s s i ma . Capiitula iis Achilleae Ptarmicae h a u d rnaj or a, ligulis brevi ssimi s sulbro- t u u d i s p r o f u n d e incisis sul f ur e i s ! Legi j u x t a vias Upsaliae.
M A T R I C A R I A . L.
Dec. et Pyrethra, n. 1 — 5 . E jusd.
C H A R . I n v o l uc r u m i mbri catum , r e c e p t ac t u l o f ructifero el at o-coni eo plus mi nus c a r i o s o - c a v o . F'Io- res disci tubul os i , h e r ma p h r od i t i , l i mbo q u i n q u e d i en - t at o; radii f e m i n e i , ligulati. A c h a e n i u m e x alat t u m : h ermaphrodi t orum t r i gona j ug i s que tribus e le va t is c o
statum. Plantae typice cinnuae l. biennes, fo liis m u l t i p a r t i t i s , laciniis lineari-filiformibus.
Q u a n t u m fl uctuant l i mi tes g e n e r u m C hrysanthem i, Pyyre- thri et M atricanac, ut r e c e n l i o r a t a c e a m, sat. constat. CJuin t a n t a s p e c i e r u m copia nobi s no n adsi t , ut u n i v e r s a l e m r e f f o r - m a t i o n e m suscipi am, species nos t r as sal ti m in gr eges n a l i u r a - les r e d u c e r e peri clitar. M . inodora et M. cham om illa, obss er - v a l a g e n u i n a 1\I. m aritim a L . , i n t e r u t r a m q u e p r o r s u s m e i d i a , it a affines, ut n a t u r a duce g e n e r e n u m q u a m s e p a r a n d a e , [pr a- c i pue c u m t a m in M. inodora q ua m M. m a r i t i m a receptaacu- lum maturum s e m p e r v i d e o conico-elevatum et carioso-cavuim , u t levis mo d o r e l a t i v a a d s i t differentia in M. cha/nomiillae p r i mi t u s elato et cavo. — C HR Y S ANTH E MUM d i s t i n g n o re-
i i 5
crpitaculo plano-convcxo solido, achaeniis disci teretibus stria
tis. Achaeni a radi i in u t r o q u e ge ne r e v a r i a n t diffbrmia , i n Mat tri cari is t e t r a gona . Pe r i n d e v i d e t u r , u t r u m Pyrethra r e - cepit acul o Chrysanthemi, achaeni is magi s angulatis, saltim t e t r a - gumi s a Mat ri cai ii s sepa r e nt ur a n c um i i sdem c o n j u n g a n t u r ; a t P y r e l l n i ge ne r e s er v a t o , species annuas tenuifolias ( P y r . gl a l b r u m, a r v e n s e , fuscatum) t am e x affinitate, quam char act er e pri irnario ad M atricarias revoco. Rel i qua P y r e t hr a gr egem sat n a t i u r a l e m , Chrysanthemo saepe m a x i m e a c c e d e n t e m , sistunt.
M A T R I C A R I A i inodora^ foliis pinnatifirlis, lobis mmltipartitis al t e r ni s , involucri squamis l anceolatis o b - tus;is margine scarioso fusco laceris, ligulis obtusis api ce trudentatis. — Linn. Saec. 2. p. 763. Dec. P r o d r . V I . V' 5Z'
P y r e t h r um a mb i g u u m. Ledeb. — Dec. I. c. p. 5 4 . , f or ma s u c c o s i o r pe rennans , e tlescr. et spec, arctico ab amic. J . V a h l . !
— salina , o b e s i o r , ramos i or , ri gi di or, foliis s u c c u lentis. Dec. I. c. p. 52. — Linn. Spec, p . 1253. p.
P . m a r it i mu m. D ec. I. c. p. 33. sec. spec. Gall. exel.
syn. L.
E x o mn i b u s font i bus collatis, licet d e s c r i pt i one s D e c a n - dol l l eaneae r e c e d a n t , v e r a m different iam i n t e r P yr. ambiguum e l M atr. inodoram et Pyrethr. m aritim um et M. inodoram /3. salinam Dec. h a u d existere e x i s t u m o , c n m p l u r a novi mus e x e m p l a i n t e r ni mi s mul t i pl i cat i s S y n a n t h e r o a s e a n d e m p l a n - tami sub diversis g e n e r i b u s proponi. R e c e p t a c u l u m n e m p e i n stattu vi r gineo est P y r e t h r i , adultum Ma t r i c a r i a e ! ; in omnibus a d e s t seminum, corona lobatUj 11 ec int egr a, qua M. inodora difFuerrel! N ^ c in a . ; nec in b. r a d i x v e r e p e r e n n i s sed locis succcosis pissini p er ennans .
M alr. fuscata W i l l d . sub Py r . ( c u l t a ) differt t eni ui tat e et foliis pubescenti bus.
M . arvensis Sal z m. l sub P y r . s i m i l l i m u m , s ed floirurn femin. corona ligularis e t folia petiolata. P . g l a i b n m L a g . , quod hujus q u o q u e g e n e r i s , non vidi.
1 0 1 . M A T R I C A R I A 2 m aritim a , foliis sessilibus bi- pinnatifidis, laciniis oppositis filiformi- c o m p r e s
1 1 6
s i s , i nvol ucri squamis oblongis margine searioso pallido inte ge rrim is, ligulis n e r v o s o - s t r i a t u l i s api
ce rot undal i s int egerr i mi s. Linn, Spec. p . J2j6.
R e i z . ! Obs. B o t . D i s s . 1 7 6 p . P r o d r . p . i p S , Herb.
N o rm . V I I . n. 1. N on Al i or. Auctt.
C l i a m a e me l um mari t i mum etc. R a j i Sijn.
p . i$6. t. 7. f . 1. manifeste e x i c on e et descr.
v. c. involucri Anthemidis etc. nostra planta.
I11 mo n t e K u l l a b e r g S e a n i a e , u n d e in H o r tum L u n d e n s e m i nlroducta. Cfr. H. N .
1
. c.S p e c i m e n , quod inde s e r v o s p o n t a n e u m , a cull is di s c e r ne r e non v a l e o , sed ul teri us i n quirenda.
P r a e s e ns p l a n t a j a m a evo Li n n a e a n o p r o M. m a ritim a apud nos culta et d e s c r i p t i o n e L i n n a e a n a exi mi e c o n f i r ma t a ! Si mi l li ma q u i d e m 31. inodorae, nee differt nisi noti s j a m i n
dicat i s, pedunci i l oque mi n u s a folio u l t i m o e l o n g a t o ; e x a c t e e as dem o mn e s nol as i n d i c a t L i n n e u s ; p r o p t e r s quamas m a r gine aequales ad g e n u s Mat r i ca r i ae a Chrysanthemo inodoro (3. r e m o v i t ; folia bipi nnal i fi da indi cat in defi nil ione speci fica;
nlas i nt egr as in It. IVestrog. — O b lioc et sub 31. m a r iti
mo et Chrysanthemo inodoro /S. citato pl ant as i denl icas f i n x e r u n t Bot ani ci , li aud obs er vant es L i n n a e n u m 1. c. hanc d i f f e r e n d a m R a ji p l a n l a e i ndi care. C e t e r u m d e 31. m a ritim a u t S i u c i c a pl ant a nullibi me n t i o n e m facit. JNostra plant a a p e r t e quoque D illeniij qua e eam r a r i s s i ma m imico specialissimo loco t a n t u m i n d i c a t ; Becent i or es Angliae B o t a n i c i , h u n c p r a e t e r - v i d e n t e s , p l a n t a m v u l g a t a m ce ns e nt e s , p r o c u l d u b i o c u m 31. inodora salina c o m m u t a n t , jam a Rajo ut vulgatiori 1. c. n . 5 . separata. Ra d i x t ypi ce biennis , sa e pe p e r e n n e t , sed h o c mi n u s a t t e n d o , n a m ipsa M. inodora sa e pe q u o q u e p e r e m n a t , p r a e c i p u e in m a r i t i m i s , et u t haec diffusa e va di t .
P l a nt a a p u d nos et in Anglia mo d o s p o r a d i r a ? (1. p a s s i r n o b v i a , sed c o n f u s a ? ) aliis locis s edes magi s fixas h a b e r e d e b e t i n d e q u e sub alio n o m i n e latere descr i pt a. At synonyumon c e r t u m n u l l u m n o v i ; M. praecox, mani f es t e affinis, sed c h a ract er i bus r ecedi t et cult a c o n s p i c u e m i c r o c e p h a l a , ligulist d e flexis etc. ad M . Chamomillam aeque a c c e d e n s . Unica delfini
tro in n o s t r a m c a d e n s est M. C h a m o m i l l a e ! Dec. Prodr. V I.
p. 5 i. ’’capi t ulo pol l i car i ” etc. Varii s ioci s i n d i c a t u r M. H u i -
mom illam gallicam difterre a G e r m a n i c a s e m i n u m cor ona d e n t a t a , v. c. K unth Fl. B tr. 1. p . 3 16. Sc i s c e r e m ma g n o p e r e an i lla possit e a d e m esse c u m n o s t r a M. maritim a; M. sua
veolens Bofc. Gall, est ve r a n o s t r a JVl. Chamomilla!
M A T R I C A R I A
3
Chamomilla, foliis sessilibus bi pi nnat i fi di s f i liformibus, i n v o l u c r i s quami s late l i ne ar i b u s , m ar gi n e scariosis pallidis i n t e g e r r i m i s , ligulis bisulcis a p i c e truncatis tridentatis. Linn. Suec.
R e c e p t a c u l u m praecedent i s affinis magi s c o n i c o - a t t e n u a - t u m , j a m p r i mi t u s c a v u m , f o v e o l a t u m.
F I L A G O montana. Linn. Suec. n. yso.
D u p l i c e m h u j u s pl ant ae f o r m a m ; typicam r e l i q u a r u m con- g e n e r u r n m o r e dichotomam (i gnot a F. minima h ui c n o n potui t n o n L i n n a e u s r e f e r r e huj u s i c o n e m a p u d vet er es) , et luxu
riantem paniculatam arvensem, in Herb. No r m. 1 et VII v i d e r e licet. — Ha ud int egre a g u n t , qui c o n t r a o mn e s genuinos f o n t e s , nul l i s r at i o n i b u s sufiulti, m o d o ad n o m e n c l a t u r a m a se r e c e p t a m t u e n d a m , fi ngunt F montanam Linn. Spec. ab i n d u b i a FI. Suec. esse di ver s am! Re f e l l i t u r hoc c o m m e n t u m t r a d i t i o n e c e r t i s s i m a , locis definitis (a qui bus F. minima lon
gi s si me d i s t a t ) , o m n i u m co a e t a n e o r u m tes t i moni o v. c. L ech ei, H a lleri! ( o b s e r v a n t i s F. minimam Li nna e o i gnot am) nec n o n H erb. F innaeano, in quo sub Filagine montana piant a FI.
S u e c i c a e m o d o a de s t et F. minima p r o r s u s d es i der at ur . Si S u e c o c u i d a m in m e n t e m veni r et c o n t e n d e r e p l a n t a m a I)e- c a n d o l l e o v. c. , ips o teste i n Galli a l oco definito dele
c t a m , d e s c r i p t a m solatnque in h e r b a r i o ejus o b v i a m n o n esse v e r a m S y s t e m a t i s , sed in p e r e g r i n a , in h e r b a r i o Decand.
n o n o b v i a , esse q u a e r e n d a m , r i s u m m o v e r e t . Res eadem est c u m F. montana. L.
1 0 2 . V I O L A pa]ustris. Linn. Suec. n. 7$6.
* ? Scanica, foliis maxi mi s reni for mi bus gla
bris , serotinis c or da t o - r e n i f o r m i b u s , petiolis a l at o- mar gi nat i s , sepalis lat eral i bus a c ut i us c u- l i s , corolla speci osa c oe r u l e sc en t e. Herb. N .
V I I I . n. 32.
In Scania media circa Bö r r i ng e (” V. epipsila”) M . v. Diibin.
1 1 8
A d m o d u m s peci os a, floribus fol ii sque o m n i u m vi c i n a r u m c o n s p i c u e m a j o r i b u s , i nt e r V . palustrem et F . epipsilam (cete
r u m o p t i me di st i nctas, p e r p l e r a s g u e provi nci as j a m s i mul o b s e r v a t a s ) a m b i gu a , ul t eri us in vi vo obs e r v a n d a . — (Etiam i n Fi nl a ndi a boreal i a d s u n t F. epipsila et F. umbrosa F r . , cuj us b o n a i con in Reich. Fiol. f . 44c)2. no n v e r o ab al i o , u t o s pur i o f ont e i n d i c a t , a n t e me di s t i nct a est!
Obs. Vi ol am h i r t a m e t i a m h a b e m u s d u p l i c e m, sensu r e - c e n t i o r u m d i s t i n g u e n d a m, al t er am rhisodem (
11
. N.1
c. n. 3 o ) , a l t e r a m umbricolam Reich. Viol. f. 4 4 q 3 , e Kocliio c u m F.collina j un g e n d a . Pl ant as has dil i gent i us o b s e r v e mu s , m o n e n tes m o d o apud nos di f f er ent i am es s enti al em p r aeci pue p o s i t a m esse in r a d i c e , quae \\\ umbrieola, he r ba c e t e r u m maj or i et h i r s ut i or i , f l oribusque pal l i d i o r i b u s , tenuis, subfibrosa, d e n s u m caespi t em eni t ens, c u m i n F. h. rhizode, sistit r b i z o ma v a l i d u m , l i gne s c e ns , cicat ri ci bus s c r u p o s u m , sa e pe longe h o r i z o n t a l i t e r r e p e n s , ros ul as sol it arias e de ns . Haec CJpsaliae v u l g a t i o r est L i n n a e a n a e x descr. opt i ma. L. JMant. I I . p. 4 8 3 !
Viola canina. L. — l\o v . FI. Suec. p. 2 7 2 -
Planta L i n n a e a n a ma ni f e s t e est col l ect i va; nam l i c e t e ver bi s defi nit ioni s n u n c nomen ad def i ni t am p l a n t a m feliciter r e l a t u m sit, ad c o n t r o v e r s i a s evi t andas Li nnaeus vix ejus A u c t or c i t a n d u s ; n a m n o n est d u b i u m L i n n a e u m saepi us F. are
nariam et F. silvaticam ant e oculos h a b u i s s e , quae in r e g i o n e Upsal i ensi etc. l onge copi osi us et freque.ntius o b v i a m v e n i u n t . F. silvaticam adesse t a n t u m sub hoc n o m i n e in Linnaei luer- b a r i o const at , q u a r e Candol l ius pl ur i mi q u e F. silvaticam p r o v e r e cani na s u m u n t et Smi t hi us F . caninam Rec. s u b F.
fla vico m is n o m i n e distinxit Vi ol a mque si l vat i cam F. canimam a ppel l at . Si singulae j u n g a n t u r , Li n n a e u s speci ei Auctor.
Duas e x hac gr ege, F. caninam et F- silvaticam . j a m ab initiis s t u d i o r u m m e o r u m di s t i nguebam in I I . H ali.; sed f o r m a r u m copi a nimis a u c t a , has r e l i qua s que ut s u b s p e c i e s V . caninae, mo r e a p u d nos d o m i n a n t e f o r mi s q u e t r a n s i t o r i i s f r et us, in Nov. I. c. et Fl. Scan, t a n t u m pr opos ui . At i n d o l em f o r m a r u m s. d. transitoriarum, Botanicis o mni bus mi ni i me c l a r a m, paulo fusius e x p o n e r e necesse v i d e t u r , c um in s p e c i e - r u m d e t e r mi n a t i o n e v. c, Epilobiorum pl ur es fefellerint . Si e x t e r n a modo facies p l a n t a r u m 1. c ha r a c t e r e s , quales i n libris nit ide et a cut e vulgo p r o p o n u n t u r , sub d e t e r m i n a t i o n e
J19
r e s p i c i a n t u r , e x s t a n t sane for mae transitoriae inter omn e s s p e cies; et si s p eci mi na, v. c. in Herbariis a c c umul a t a , sine lege c o n s u l e r i s , necesse fi at, ut decipi aris Sic omnes facile affines spe c i e s , cuj us rei f l agrantia exposui mus exe mpl a in Marit. 11.
sub Epilobiis, Polygonis e. s. p. in mutilis et par um evol uti s e x e m p l a r i b u s c o n f u n d u n t u r , quae formas offerunt s. d. t r a n s i t o r i a s , sed n o n ideo in se i nvi cem tr anseunt; cha r a c t e r e s m o d o obl i l e r a n t u r . Sic locis nemorosis exstat f or ma V. are
naria V~. caninam loci s ma x i me apricis obviam r e f e r e n s ; V . silvaticae locis apri ci s V. cani nae simillima; sed in silvis j u x t a se i nvi cem na s c e nt e s V. arenaria, P. canina et silvatica m a n i f e s t e r ecedunt . Si eni m aflines species eodem solo o bs e r v e n t u r (et pr i mo opt i me e v o l u t a e ) , dein sub analogis rationi
bus a d for mas suppr es s as magis per s equant ur , ipsae s. d. for
m a e t r a n s i t o r i a e differentias o p t i me confirmant. Species n o n , n t s a e p e fit, e f or mi s mutil is et personatis locis aber r ant i bus conquisi t i s l i m i t a n d a e ; sed e x o p t i me evolutis et typi cis; quae i n h o c s t a t u , j u x t a se i nvi cem sub eisdem rat i oni bus clare d i f f e r u n t , n o n ob opposi ta e x t r e ma c onf undent ur v. c. ma x i me u m b r o s a et l u xur i a ns Tr. arenaria cum maxi me apri ca et macr a V . canina et silvatica, q u u m sint opposita extrema. At haec e x h e r b a r i i s per ci pi nequeunt.
S u n t i n s u p e r mu l t a e aliae rat iones in proleis g e ne r i bus , q u a r u m negli genti a anal ogae f or mae diver sarum speci erui n c o n f u n d u n t u r , e j u s d e m e c o n t r a r i o recedent es e x c l u d u n t u r , vel in m e n t e o b s e r v a t o r u m hybridas plantas progignunt. Ha r u m l o c o p r i m o n o m i n a n d a e analogae et definitae f or mae, s ub qui bus s i ngul a speci es redit. His indicatis evanescunt Salices hybridae vulgo dict ae, mu l t a e que species secundariae. I n t e r o m n e s Vi olas, u t uni c o e x e mp l o subsist amus, f requenti us n o bis o b v i a s o b s e r v a mu s aliam f o r ma m macrantham, ali am m i- cranthani, n e mp e V . palustris (vide s u p r a ) , V. hirtae, }r.
odoratae, P. silvaticae ( = V. Ri vi niana Reich.), F. arenariae ( = V. r u p e s t r i s Reich. ), fr. caninae (— V. mont ana I..) e l c . — not i s s i ma e tricolor et bicolor suae speciei. Singula h a r u m suis locis copi osissi ma et o m n i n o const ans reperiri potest — et addi possit ter ti a, h a u d a d m o d u m r a r a , apetaln — sed omne s ita ma ni f e s t e ger ni nat i m c o h a e r e n t , ut aeque p e r p e r a m speci e d i s t i n g u e r e n t u r ac f o r ma e aeque definitae mi cr ant hae Campa- nularutn, Labialarum p l u r i m a r u m ; mi crant hae et simul m i c r o - p h vi l ae Jiosarum.; longi st yl ae el brevistyl ae Primulacearum etc.
F o r m a e macranthae Vi o l a r u m r e c e d u n t no n modo corolla ma -
1 20
j o r i , sed eli am pelalis l at i or ibus, s a t u r a t i u s c o l o r a t i s ! , fl orendi t e m p o r e seriori e. s. p. , i ps aque h a e c analogi ae c o n s t a n t i a s i ngul am h a u d esse d i s t i ngue nda m a p e r t e testat ur.
Violi s, a me ol i m subspecies di ct is , sic e x p l o r a t i s c u m p l e r i s q u e hodi er ni s easdarn tamcjuam species a gnos c e r e c o g o r , i d e o q u e et i am e a r u m differentias s yno p t i c a s hoc l oco a d d e r e , p r a e c i p u e c u m n u n c , i n v e n t o e x i mi e c h a r a c t e r e i n v e g e t a t i o n e , m o n e n t e Ko c hi o, disti nguere v a l e o V. lacteam a V. p ra tensi, quas hact e nus c onj unxi p r o p t e r a mbi gui t a t e m s p e c i m i n u m ab i p s o S m i t h i o ! mi s s o r u m; at ab omn i Viola persicijolia d i ve r s i s s i mor um! l u c u n d i s s i mu m s e m p e r mihi est e r i t q u e aliis c o n c e d e r e poss e; i n g r a t u m veritatis grati a sua effata c o a c t u s t uer i . Hoc aut em val et ( nomen v e r o , si mi t t e r e l u b e a l , mi h i p e r i n d e erit) de ver a Viola persieae foliis R u p p i i , q u a m ad V. elatiorem p e r l i n e r e non poss um non i t e r u m d e n e g a r e , u t in No v. VI. Haec. v. clare demons t r as s e m i h i viideor.
' Nul l us s a n e , qui i l l or um t e m p o r u m geni um n o v i t e t p o n d e r a vi t , c r e d a t R u p p i u m Violam elatiorem, tum t e m p o r i s n a t i s s i m a m , iu quovi s libro cl ar e d e l i n e a t a i n , ”nondum d escrip ta m ' di xi sse vel denegabi t maj orern fidem coa e t a ne i s , v. c. testi apt i ssi mo Ruppii i n t e r p r e t i , Hallero, Ruppi anat n p l a n t a m e x aut ops i a a V. ela'.iori di s t i n g u e n t i , q u a m r e c e n t i o r u m p l a c i t i s , p o s t q u a m id n o me n o mn i u m aff inium eva s e r a t c o l l e c t i v u m . Sic etiam Schreberus, Lipsi> risis, j a m priori seculol h a n c p r o ve r i s s i ma V. persicaefolia distri buit. P l u r i ma e j u s d e m gieneris a d d e r e m , at v e r e o r , ne Lectores l a s s e s c a n t , f o r s a n et i am l a c e s c e r e n t u r , si h a r u m p l e ne e x h a u s t a m h i s t o r i a m r eci t a r e m.
Unum a d h u c t a me n p r a e t e r m i t t e r e non debeo. S u b TViolae silvestris n o mi n e o m n e s h u j u s gregi s species c o m p l e c t e b a n t u r P a t r e s , ut a Viola odorata sat iva! dis ti nguerent . L a n r a r k i u s e o d e m o mn i n o sensu restit uit ; at nnmqnam Vi ol am s i l v e s t r e m (piandam ut speciem ci V cani na diversam proposuit. Jdxc V a - markea ipso et omnibus Galliae Botanicis prorsus est synony- mon V. cani nae! Neque est V. silvatica, V. R ivinianvx, V.
canina, V. arenaria et c. , sed hae omnes . R e l a t u m i g i t u r n o m e n a d plantain in silvis n a s c e n t e m, necesse e l egi bus l e x i c a - 1 ibus silvatica d i c e t u r , ut e qui dem q u o n d a m prim us h a m e i n FI. Hali, definite notans c u m J. Bauliino scripsi . D e n i q u e ab o m n i b u s , eti am qui p r o p o n e n d i f o r ma r e c e d u n t , a g n o s c i d e b e t , n e mi n e m Cei. Reichenbachio magis ad has p l a n t a s e x t r i candas contulisse. S e q u i t u r synopsis s p e c i e r u m :
* Radice simplici, nec stoloni fer a.
Caninae verae.
V I O L A i mirabilis L . , caulibus unifariam pilo
sis floribusque m o x di s t i nc t a, propter flores c or o l l a - t o s radicales inter A c a u l e s et Caninas i n t e r me di a , ad illas i mm o transferre posses. V i d i s pe c i mi n a hi s f r uc t if er i s et caulinis corollatis.
10
*5
. V I O L A 2 silvatica, caul e a d s c e nde nt e s u p e r n e r a m o s o , foliis cordatis s e ri or i bus b r evi t er a c um i n a t i s , stipulis scariosis lineari - l a n c e ol a - tis fimbriato-ciliatis, petiolo b r e vi o r i b u s , cal care cyl i ndr i c o, capsula acuta glabra. F i Halt, p . 64. Reich. Fiol. f . 4503. Herb. N o r m • F I . 11 23.V i o l a canina silvatica, F r . N o v . p. 272 ubi syn, rei, et obs.
— macrantha. V. Riviniana. Reich. F i o l . f . 4302.
V . canina. Engl. B o i. t. 620 et A u c tt. p l.
U b i q u e in silvis e t nemoribus.
In coll ibus apri cis p u m i l a fit, aegre di s c e r n e n d a a V.
arenaria nemorosa et K. canina, licet ab h u j us var . silvatica
i . e . V. canina lucorum et illius apri ca di versissima.
io»
4
. V I O L A3
arenaria, caulibus s i mp l i ci bu s , f o l i i s , cor dat o- or bi cul at i s obt usi s, stipulis he r ba c e i s ovat o- la nc e o l a t is ci l i ato-serratis pet iolo b r e v i o r i b u s , calcare cylindrico, capsula acuta velit- tina. Dec. Fr. I F . p . %o6. Reich. F io l. f . 4300 ( V. Alliöhii), Herb. Norm.FI.
n. 2<f.V . canina S. F r . N o v. p . 274 ubi s y n . , varr.
e t obs.
•— macrantha. V i o l a rupestris. Reich. F io t.
/ * 4499-
In r e g i oni bus campestribus Sue c i a e or i en t a lis Scani ae! Illekingiae! O s t r o g o t h i a e ! L p l a n - diae etc. vulgaris.
122
Vu l g o caespi tosa , p u s i l l a , Uoribus parvi s lilacinis. Pu b e scentia i n c e r t a , riatn f o r ma e pusillae cal careae V. caninae, for
mas transit orias off erentes, e t i a m pubescunt . — Divus jisp e - gren apud nos p r i m u s h a n c s peci em r e c o g n o v i t et di s t i nxi t .
iof>. V I O L A
4
canino, caul e adscertdente ba s i ram o s o , folii! cordato ovatis oblongatisve in a p i c e m ob t us um a e qua l i te r attenuati s, stipulis h e r b a ceis lanceolatis c i l i at o- s errati s petiolo b r e v i o r i b u s , calcare c o m p r e s s i u s c u l o , capsula o bt us a . Fl. Hall. l. c. Reich. Viol. f . 4501. Herb. N o r m . I V . 11. 42.
Vi o l a canina, a. Fr. N ov. p . 272 ubi s yn . V . f l a v i c o m i s . Smith. Engl. Fl.
— macrantha. V i o l a montana. L i n n . — W a h l . Lapp, et Suec., o m n i u m q u e boreal. A u c t t . S v . Bot. i. 6S2. FI. D a n . t. 1329.
V . canina y. montana. F r . N o v . p: 273. uibi rei. Reich. V iol. I. c.
P e r ornnem Scandi navi am , p r ae ci pue in p r o vinciis macris occidentalibus copiosa; macrantha ad ripas et in alpibus.
Hujus va r ' et a s macrantha, eti am s t at ur a elat iori s u b e r e c t a , 6lipulis ma j o r i b u s d e n l a t o - s e r r a l i s , reliquis macranthis l o n g e i ns i gni or et qui b u s d a m regi oni bus adeo cons t ans , u t s p e c i e s v i d e a t u r ; a t t a me n habi t us et c h a r a c t e r e s in diversis locis n o n const antes et f or mi s mediis cum V. canina ve r e confl uit . A p pendi ci bus calycis angu l a t i s , cal c a r e , petalis lat i or i bus et .sa
tur at i or i bus ex omni pa r t e cum F. Riuiniana analoga. — H u jus speci mi na sicca aegre saepe di gnos cunt ur a V. stricta, hiinc facile e x p l i c a t u r , cur Decandol l eus s peci mi na Herb. Linn, a d Fr. strictam d u x e r i t ; ab omni bus v e r o V. persicifuliis d i s t i n ctissima est; quo j u r e G. F. Meyer p r o l r. persicifolia fllo- re coer ul eo decl a r at , h a u d facile inlelligilur. O b s e r v a n d u m por r o in Ledeb. FI. Rossica, ubi c e t e r u m Vi ol ae opti ime e x p o s i t a e , o mn i a s y n o n y m a V. montanae e Rossia ar ct i ca et boreal i ad Violam elatiorem, a regi onibus f r igidioribus et m o m - tanis longe a l i e n a m , d u c t a certissime ad h a n c p e r l i n e r e .
125
V I O L A p u m ila , c aul i bus adscendentibus s i mpl i
c i b u s , foliis ovato-l anceol ati s in apicem acutum a e q u a li t e r at t enuat i s , stipulis herbacei s linearibus dentato- serrat i s petiolo b r e v i o r i b u s , calcare c o n i c o- c y l in d r i c o , c ap s u l a acuta. V ili. Delph. z. p. 266. Cat. Slrasb.
P • ?88 t- 5• D fC' Crodr. 1. p. ipp. a. lancifolia (/?. et y. a d V . cani nam )
V. lancifolia. Thore Chlor. La:td. p . # 7 . Reich.
V io l. f . 4)00 non Bi eberst. Bess. etc.
V. luctea. Engl. Hot. t. 445 absque d u b i o ! et ad V . prat ensem olim tantum retuli, quia has non di s t i nxi .
Ut i n q u i r e n d a m modo a d d o , licet specimen e Nor veg.
o c c i de nt , ab o pt i mo B/yttio ( q 8 3 o. n. 10) accept um huc p e r t i n e r e v i d e a t u r (V. cani na t. Dot. Not. i 8 4 o. p. i i 8 ? ) ; similli- r n a m q u e p l a n t a m fru ctifera m in mont es arenae volatilis «ad L y n g å k r a Hallandi ae ma r i t i m a e oli m legerim. Clr. Nov. FI.
Su. p . ‘2J7-
Ab o m n i b u s s equ e n t i b u s l onge distat et facile cum V.
canina j u n g e n d a , a qua st i pul i s foliisque angustiori bus, ffori- busqme caesi o-pal l i di s pot i ssi mum differt, l ol u s ver o habitus et s t i p u l a e p e t i o l u m s u b i n d e ae q u a n t e s (in spec, cul ti s, foliis basi c o r d a t a mone nt e j a m Smi t h i o vari i s, ex hort o Er langensi) i t a a c c e d i t ad l^. pratensem 3 ut nisi radicis vegetatio differ
ret. v i x esset di s t i nguenda. — P r o p t e r ambiguitatem tam F.
lacteae j q u a m V. lanci f oli a.e no mi n a mi t t o; restituens antiquissi
m u m et si ne dub i o o p t i m u m , nullis confusionibus ob n o x i u m.
** Radice stoloni fer a. Foliis insuper magis el on
g a t i s , stipulis magis foliaceis haud ciliatis sufful t i s, c al c a r e b r e v i o r i , floribus pallidioribus a praecedenti-' b u s , e x c e pt a V. p u m i l a , insupe r dignoscuntur.
Si n g u l a s h a r u m speci es, oli m prorsus praelervisas vel ad va gus n t i t u l u m V. lacteae S m i t h , ab omni bus diversae, r e j e ct as , j a m quidem in Nov. FI. Suec. et Maul. I I e x p o s u i mu s , sed c u m a d h u c s aepe c o n f u n d e n t u r synopsin uno loco a d d e r e h a u d s u p e r f l u u m vi deat ur . F o r m a e micranthac et macranthae i n t e r has magi s e m i n e n t v e g e t a t i o n e ; illae pum ilae, de ns e e a e s p i t o s a c , foliis st ipuli sque angust iori bus dense obtectae — -
m a c r a n t b a e , elatiores, s t r i c t a e , foliis basi e v i d e n t i u s c or da t i » sl i pul i sque r e m o t i o r i b u s . Has p r o r s u s anal ogas si ngul ae f o r ma s j a m cl ar e i ndi c a vi t ocul. IV im m er. V . strictae et praten
sis f o r ma b u m i l i s ; V. persicifoliae et elatioris e l ongat a s t r i c t a a p u d no s v u l g a t i o r est.
1 0 6 . V I O L A
5
s t r i c ta , g l a b r a , caul i bus e r e c t i s , f o liis c o r d a t o - o v a t i s in petioli a p i c e m d e c u r r e n t i b u s , stipulis f ol i ac e i s d e n t a t o - s e r r a t i s s u p e rioribus petiolurn a e qu a n t i b u s , calcare sep, alorum a ppendi ci bus l o n g i o r i , i*adice s t o l o n i f e r a . FI. D a n . t. 1812. N o v . M ant. I I . p. 52 ubi syn.
et diff.
V . Ruppi i. Reich. V i o l . f elatior.
— humilis (cfr. supra). IVimmer. Sil. p . 45.
Reich.
1
. c. mi no r . Herb. N o r m . X .V a r . humilir in Ostr ogothi a, W e s t r o g o t h i a , S u - derrnannia ad St r ä n g n ä s { R i n g s tr a n d ) , H o l m i a e {N y m a n ) etc. E latio r o pt i ma ad Sanbro p r o p e
R o s e r s b e r g ! Lindeberg.
Col or e b e r b a e o b s c u r e v i r i di , floribus c o e r u l e s c e n t i b u s , calcare l ongi ori ad Caninas p r o p r i a s a c c e d i t ; r a di c e rel i qui i sque noti s ad Persicaefolias cer t e r e f e r e n d a e t , ri te l i mi t at ai , ab o m n i F. canina disti ncti ssi ma.
Obs. 1. Dubi a , quae de syn. Viola Ruppii Ali. m o v i m u s , Allionii e x e m p l a r i u m s c r u t a t o r Berlolomus c o n f i r ma v i t ; es>t F caninae f or ma. Hoc n o m e n j a m u t ab Allionio ma l e a p p d i c a - turn esset r e j i c i e n d u m ; eo magi s f a l s u m c u m h a e c n o n sit p l a n t a Allionii.
Obs. 2. Viola Schultzii Bill, in S c h n l t z Herb. Gall. G e r m , n. 7.! (V. Ruppi i Heich. FI. Germ. exs. teste Koch) foliis p r a e c e de nt i s , stipulis sequent i s, ab ut r a que e x i m i e di s t i nct a cal
care elongato ham ato/ corol l i sque l ut es cent i bus . S i m i l e m a p u d nos n o n d u m legimus.
1 07. V I O L A 6 persicaefolia, g l a b r a, caulibus t r i quetris e r e c t is , foliis o bl on g o - la n c e o l a t is basi cordatis in petiolum v i x d e c u r r e n t i b u s , s t ip u l i s he rbac ei s petiolo n u d o b r e v i o r i b u s , calcare* s e - palorutn appendi ces a e q u a n t e , radice f i b r os a
1 2 il
stolonifera. R u p p i i , certe! tam ex ipsius verbis quam c oaetan. t es t i mo n i o v. c. Halleri. — Schre- b e r i ! jatn priori s ecul o sub hoc nomine d i s t r i
b uent i s — Roihii. N ov. FI. S u e c .p .2 j4 . Herb.
N o r m . I V . n. 43.
— humilis. V. per si c ae f ol i a v. humilis IV im m .l.c . L o c a , s y n o n y m a , descr. et obs. vidi
1
. c.A V. stricta h u m ili, vul go c onf us a , di gnosci tur: h e r b a e e t foil i o r u m t enui t at e et col or e pallido , foliis lingulatis i. e.
p o s t i c e , li cet basis c or da t a , haud dilatatis, stipulis exiguis (sed i n f o r m a q u a e d a m ser ot i na r ni crophylla peti olum a e q u a n t ) , p e t i o l i s t e n u i b u s v i x alatis, cor ol l a minori albi da cum calcare b r e v i o r i c o n c o l o r i , petalis l at ior i bus obovato-subrot undis, c a p s u l a m i n o r i . Ii sdem nol i s differt a sqq., quibus insuper folia i n p e t i o l u m a l a t u m di st i nct e d e c u r r u n t , stipulae foliaceae etc.
— R a d i x hujus C a n i n a r u m magis fibrosa appar et , at edit r e v e r a s t o l o n e s a d m o d u m t e n u e s , q u a r e pl ant a evulsa in t e r r a m a n e n t .
Obs. 1. N o m e n , sub pr a e s e n t e seculo saepe c o m m u t a t u m , in V. stagninam m u t a t u m pr aef er t 111. Koch, nec o b s t e m . Ex meis principi is a u t e m pr opt e r seriores c onf us i o
nes n o n r e j i c e r e li cet n o m e n , cum apud statorem c l a r u m , q u a l e V ■ persieaefoliae a p u d Ruppium ejusc/uc aptissimos et J id e dignissimos interpretes Hallerum et Schreberum, V. e l a
t i o r e m cl ar e se pa r a nt e s . P r i mo post quam reducendi f er vor e c o l l e c t i v u m e v a s i t , dein a S c h k u h r i o etc. ad alias t r ansl at um.
Obs. 2. Vari etat i s i n s t a r ad H. pcrsicaefoliam d u c i t u r Bdllotu Sc hul t z Herb. Gall. Ger m. I. 11. 10!, sed speci mina n o s t r a , ah amic. Sender a c c e p t a , salti m a bunde recedunt sta
t u r a e t c ol or e t am he r ba e et f l o r u m, foliis e basi c une a t a l a n c e o l a t i s , stipulis loliaceis h a u d serrati s superioribus pet i ol um d i s t i u c t e a l a t um s u p e r a n t i b u s , corol la maj ori, — sistunt exact e sq. v a r . pratensem in Nov. FI. Suec. i ndi cat am, modo st r i c t i o r e m .
108. V I O L A 7 prate n sis, g l a b r a , caulibus teretiuseu-
3
is humiftisis a ds c e nde nt iv e - er e c t i s (laxis), foliis lanceolatis basi subcuneata in petiolos alatos d e c ur re nt i bu s , stipulis foliaceis integris irtoisis- ve petioios medi os s uperant i bus , pedunculis g r a -1 2 6
cilibus f olio c a l careque sepal orum appe ndi c i bus l o n g i o r i b u s , radi ce r e pe n t e. Koch syn. p. $(j. Cfr. obr. infr. V i o l a lactea. F r. N o v . p. 276.
(incl. V. pumi l a) Herb N orm . I F . n 44.
— elonpot a , pe dal i s, erectiuscula , s i mp l i c i o r, f i r mi or, floribus dupl o majoribus, V . Eillotii Schuliz l. c.
L o c a , s y n . et descr.
1
. c.Mnl ti milii fuit l abor i s huj us a p r a e c e d e n t e dif ferent iam nostratibus o b t r u d e r e , licet ma j or e m c u m sq. affinit atem i n d i — caver i m. Recent i or es ext er i e c o n t r a r i o p r o sequ abscissct fo r m a, i. e. e cauli bus l at eral ibus pr i ma r i o a b o r t i v o o r t a , s u
me r e mal unt . Huic j udi ci o c o n f u s i o n e m q u a nda r n s u be s s e o d o r o ; V. pratensis e n i m longe p r a e c o c i o r , mul ti s locis v. c.
p e r o m n e m Gol l l andi am vul gat i ssima est , in q u i bus liuilliim u m q u a m vestigium N. elatioris o b s e r v a t u m , d e n i q u e utra s p e cies pror sus analogas f o r m a s , humilem et erectam , i n t e r se clare d i ver s as , of f er t , ita v e r o ut apud nos sal tim h u mi l i a F.
pratentis, st ricta V. elatioris t ypi ca sit. Haec V. pratensis for ma pu mi l a , F. pumilae simillimae inst ar h u mi f u s a , s t a t u r a peduncul i s que suis g r a c i l i b u s , caule br e v i o r i b u s , fl or i bus qne pr i ori s vi x maj ori bus m a x i me conspi cua est ; loci s n» mo rosis v e r o o mn i n o abire v i d e n t u r in f o r ma m elongatam, quae - r i de t u r genui na F. pratensis Koch (Spec. Herb. N o r m a l , p r o s ua agnovit ) F. elatiori caule t r i gono etc. quidern a n a l o g a , at f aci l e d i s t e r n e n d a ; licet d u b i t a r e s ob V. B illotii ad V. persi caefodi am re l a t a m.
109. V I O L A 8 elatior, p u b e s c e n s , caulibus t r i go ni s erectis ri gi di s, foliis c o r d a t o - l a n c e o l a t i s , stripu- lis foliaceis e x t r o r s um incisis pe t io l um a l a t u m superantibus , peduncul i s rigidis foliuin vix ae quant i bus , calcare appendices c al yci s aeqtnan- t e , radice caespitosa stolonifera. Fries N o v , FI. Snec. p. 277. Herb. N orm. I F . n. 4 j,
— humilis, p u m i l a , a d s e en de ns , foliis o v a t o - lanceolatis.
0 stip u la ris, f o rm a e elatae s i m i l l i m a , sed t o t a glabra et nitida, FI. Hali,
1 2 7
H a e c per angust am modo Ölandiae r e g i o ne m o b v i a , et in hac modo f o r m a hujus h u milis legi t ur, e a n d e m q u e inhabitat insignis x/i- p u la r is , forsan a qui bus dam pro F . pratensi sumta.
Hujus et pr a e c e d e n t i s f o r ma humili compar at i s , u t r i u s q u e speci ei differentiae l u c ul e nt e r a ppar et . — F o r m a m nitidam et g/abratarrij oli m mihi cul t am o b v i a m , visis speci mi nibus s n o n - t a n e i s , s eor s i m visa d i gna , quae not et ur . E x hac p r i mo con
d i di s p e c i e m, sed i nv e n t o s y n o n y m o Clusii hoc restitui.
O m n e s allatas species et vari etat es vi vas et spont aneas copi os e vidi et di st i nctu faciles s e mp e r inveni . Cont rover si ae o m n e s e x eo ort ae v i d e n t u r , q u o d singuli omne s descr i pt as ad f o r m a s sibi obvias r ef e r r e vol u e r u n t . S e d liumquaru in eadem r e g i o n e a d s u n t o m n e s !
O R C I I I S L A T I F O L I A L. ct affines.
Si cr i t i cum p l a n t a r u m s t u d i u m exsistet , font es singuli s u n t e x h a u r i e n d i , omne s r at i ones plene sunt p o n d e r a n d i , nec ea mo d o s e l i g e n d a , quae p r aecept am opi n i o n e m confi rmant.
E x c u s e t hoc p r a e f a m e n , si i n f i a vari a mi nut i ös a pl eni us p e r s e q u i vi dear .
Orchis latifolia et incarnata L. offerunt p ar al l el i s mum c u m M atricaria m a ritim a , sffuga alpina pl ur i mi s que plantis j a m a Li n n a e o distinctis, a Recent. , q u u m non v i d e r i n t , dele
tis. Is mi hi in p l a n t a r u m cri t i cum s t udi um v i d e t u r e r r o r p r a e c i p u u s : in judiciis r ecent i or i bus acqui escer e, h o r u m pl ur a
l i t a t e m n u m e r a t a m m o d o sequi , nec ad font es et coaet aneos A u c t o r e s regr edi . Jam p r i d e m monui Orch. incarnatarn L. ab Orch. sambucina (i. L. esse d i v e r s a m , quod o mn e s q u o q u e agnos cunt . Q u a e n a m vero sit O. incarnata n o n d u m pl ene l i que t . Q n a md i u O. angusti fo lia Reich, et O. angusti fo lia TV im m . pr or sus s y n o n y m a c e n s e b a n t u r , in hac qua e r e nda m n o n e r a t du b i u m (IVoin Mant. / . ^ FI. S c a n .f■ bis ver o o mn i j u r e s e p a r a t i s , q u a e u a m esset L mn a e a n a nova eme r ge ba t quaestio.
S u a d e n t i b u s Iiochio et des cr i pt i one Linnaeana pro Mscr. Ma n t i s s a e 11 p ar at a, s ub i mpr ess i one excl usa, a Relzio v e r o t r a n s c r i p t a (est s q . , d i p l o ma t i c s fide r e d d i t a : ” An var. lat i f ol i ae?
F l o r 1 p u r p u r e i f r a g r a n t : Petala dorsa/ia expansa. Lab. a e q u a l e , 3- f i d u m, medi a lat iore ac u t a , cal car b r e v e ”) in JVov.
1 28
M aid. II. Or c h . ang u s t i f o l i s m Rei ch, p r o O. incarnata L.
s u ms i ; sed invento genuino et indubio O. incarnatae f o n te , t e s t i mo n i u m illud et u t i n e d i t u m e t u t a n c e p s , d e i ndus t r i a facile iii li bro typis e x s c r i p t o o m i s s u m , p o s t p o n o — e t Orch.
angusti foliam Wi r mn. v e r a m O r c h i d e m i n c a r n a t a m L. st atuo.
O b Jlores hujus solius carneos alii q u o q u e a L i n n a e o i n c a r n a t ae n o m e n i m p o n i n o n p o t ui t . Be ne v i d e o q u o s d a m h o c j u d i c i u m u t p o t e n u n c m u t a t u m l evi ori s p o n d e n s c e n s e r e ; m e a v e r o e x s e n t e n t i a , null a r e i nt e gr i t a t e m Auct ori s p o t i u s c e r n e r e licet, q u a m e c o n t i n u o s t udi o v e r i t a t e m a m p l e c t e n d i et f aci li tat e, qua a r e c e p t a , et quidem non leviter fu n d a ta o p i n i o n e n o v a et c l ar i or i luce e x o r t a discedit. Ha c r e s u m m a m a uc t or i t a t e m nactus e s t Kochius q u a m v e r o a m i t t u n t s u a e s e n t e n t i a e , nullis r at i o n i b u s a p e r t i , t enac i t er i n h a e r e n t e s .
Orchis latifolia L., quae q u o q u e P a t r u m ! , in Belgio ( u b i O. m ajalis vulgat a) a Li nnaeo p r i mo di s ti nct a, u t p l u r i m a e s peci es L i n n a e a n a e di u collectiva f ui t , c o m m u n i s t r i c a r u m ori go. Hoc facile el uce t e sci agrapliia O r c h i d e a r n m i n Act.
Ups. 1 7 4 0 , cujus defi nitio 1. c. p. i 5 n. X a L i n n a e o s e m p e r u t f ons p r i ma r i u s cit at ur . Incl udi t non modo o m n e s r e c e n t i us di sti nctas, sed eti am Orch. sambucinam et c. ; d e s c r i p t i o v e r o et vari et as a ad Orchidem m ajalem s pect ant . Ita eti.am i n Linn. spec. 1. l i mi t a t a ; omni s v e r o a Li nnaeo i p s o in S u e c i a (FI. Suec. ed 1. et It. 0 1 . p. 4 8 ) i ndi cat a O. l at if oli a absolute est O. s a mb u c i n a ! Al u n a c u m hac ” Or chi de lat if oli a” et O.
m a c u l a t a in It in. Ölandico p 4 8 u t p l a nt a d u b i a d e s c r i ba t ur alia Orchis p a lm ata, p alustris, non maculata” > a L i n n a e o i ps o pror sus o mi s s a , done c sub p l e n a h a r u m r e v i s i o n e i n FI.
Suec. eel. 2, u n a cum O. sambucina di s t i nc t a , h a e c ipsa s ub O. incarnata p r o p o n i t u r , u t de s c r i p t i o n e m p r or s us c o n g r u a m c o n f e r e n t i m o x pat ebi t. Br act e ae mo d o illo l oco br evi or r es , h o c loco l ongi ores d i c u n t u r , quod v e r o m a x i me var i at. (Cei.
Kocliius describit O. angustifoliam longe b r a c t e a t a m , in Hierb.
N o r m a l i e x h i b e t u r brevi bracteata , in o mni bus affinibus d u p d e x h a e c l o r ma redit. E x e m p l a r i a in Herb. Norm, e x h i b i t a d e s c r i pt i one s Li n n a e a n a s omni ur n pl ene i l l u s t r a n t ! ) . Hoc f omt e i n v e n t o O. incarnatae d e t e r m i n a t i o aeque cer t a evasit ac ulilius ali us p l a n t a e L i n n a e a n a e ; v e r b a cl ar a, loco indicato ipsi hegi- nius istas tres species Li nnaeanas . — Mi rum p r a e f e c t o 11 ullo i n Sue c i a loco a Li nna e o ipso i ndi gi t at am esse O. latifoliaim ; u n i c u m speci alem in FI. Suec. 1 i n d i c a t u m i n ed. 2 a d O.
sambucinam d u c i t ; e x v e r b i s r e s t a n t i b u s ”pa s s i m r a r i u s ’ f a c i l e